Som KOLAPSO, un projecte en constant moviment des de la punk, una cultura en la que ens hem criat, crescut, i que la seva filosofia des de una perspectiva anarquista ens segueix formant com a persones responsables i actives en les nostres comunitats afins. Violentes quan ens violenten; amants quan som estimades.
Som una transmissió més de missatges sobre la quotidianitat en la que ens toca viure dins del sistema de dominació, en aquesta presó anomenada societat: El panòptic. Una expressió com tants d'altres en la que intentem descriure l'agressió constant sobre les nostres vides; explotació i misèria existencial. Creiem que ara més que mai la cultura te que expressar lo viu, lo incendiari. Que trenqui amb la fatal espectacularitat i mercantilisme als que ens tenen sotmeses.
Ens cridem així per a recordar el camí al que va aquesta civilització. Deixant a la especie humana como a cacic del planeta, de la que es cree ama i senyora del que realment ens dona la vida.
Una humanitat que camina cap al seu propi col·lapse degut a la seva cega fe en la industria i la tecnologia, que en un passat no tan llunyà es creia que seria la salvació a la seva pròpia misèria assalariada.
Si anem camí al col·lapse, pagant cada dia el parasitisme de les castes dirigents. Millor doncs empentar como puguessim, des d'el quotidià, per a què això es vagi a la merda. Perquè és on trobem l'aire fresc que ens indiqui cap on tenim que portar el nostres camins, les nostres vides. Viure cada segon de les nostres vides como pensem, alliberar cada faceta para tal de sentir-nos vives dins d'aquest cementeri de zombis mediatitzades.
Una humanitat que camina cap al seu propi col·lapse degut a la seva cega fe en la industria i la tecnologia, que en un passat no tan llunyà es creia que seria la salvació a la seva pròpia misèria assalariada.
Si anem camí al col·lapse, pagant cada dia el parasitisme de les castes dirigents. Millor doncs empentar como puguessim, des d'el quotidià, per a què això es vagi a la merda. Perquè és on trobem l'aire fresc que ens indiqui cap on tenim que portar el nostres camins, les nostres vides. Viure cada segon de les nostres vides como pensem, alliberar cada faceta para tal de sentir-nos vives dins d'aquest cementeri de zombis mediatitzades.
Perquè el temps passa i el truc d'aquesta gran estafa està en fer-nos esperar el que mai vindrà si no decideixis abordar-ho per tu mateixa. Aquí, ara: Néixer i morir. És l'únic d'aquesta vida realment que segueix sent igual per tothom; rics o pobres, necis o lluitadors. Totes morirem qualsevol dia.
Aquest és el sentit que volem donar-li a KOLAPSO: Dir-te que tu mateix pots fer-ho des del teus propis mitjans, sense que ningú ni cap altra cosa mediatitze, al menys, des de la teva pròpia realitat. Millor això que un pensament únic i alienant.
Aquest és el sentit que volem donar-li a KOLAPSO: Dir-te que tu mateix pots fer-ho des del teus propis mitjans, sense que ningú ni cap altra cosa mediatitze, al menys, des de la teva pròpia realitat. Millor això que un pensament únic i alienant.